Crònica de la caminada per la Segarra històrica per Rosa Vendrell
Crònica de la caminada per la Segarra Històrica de Setmana Santa'14
El Camí s'entén millor caminant, i la Segarra Històrica també...
Amb aquesta crònica que ens ha enviat la Rosa Vendrell, una de la cinquantena de participants en aquesta gratificant descoberta de part dels pobles de la Segarra Històrica, us fem el resum de la caminada de Setmana Santa (dies 18, 19 i 20 d'abril), de Jorba a Argençola, Santa Coloma de Queralt, les Piles, Conesa i Segura.
...El Kiku Mistu s’afegeix a la caminada fins a Segura, on ens acullirà a La Casa Gran, casa seva i seu del Centre Cultural Imaginari. L’Amai ens prepara una paella d’arròs negre. Només falten 4 kilòmetres i un plogim ens obliga a treure capelines i paraigües tenyint de colors la filera de caminaires. A les 3, arribem a Segura. Amai, ja pots tirar l’arròs! Des del mirador de la plaça veiem una vinya jove de syrah i el Platero, el guarà del Kiku Mistu. Deixem el calçat i els mitjons mullats a l’entrada i pugem al menjador. I allà, novament, vivim moments màgics i irrepetibles, indescriptibles i vivificants, amb nous exemples de vides alternatives i creatives que eixamplen el món. Al costat de la meva taula, una porta amb un cartellet de fusta: Cambra Zenobia Cambrubí. Ostres! Ara he oblidat qui va ser! A casa faig una cerca: escriptora i traductora nascuda a Malgrat de Mar l’any 1887, i col·laboradora de Juan Ramon Jiménez, amb qui es va casar... (+llegir la crònica complerta )
 |
A l'hora del te, en Pep Marimón, Regidor de l'Ajuntament, va
donart la benvinguda als 50 caminants |
 |
| Els més joves feien tertúlia a la teteria |
 |
| Les sabates eren plenes de fang i de kilòmetres |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada